La llegenda de Tempranillo

Tempranillo, el bandoler.

Qui va ser el Tempranillo?

José María Pelagio Hinojosa Corbacho” El Tempranillo” va néixer a Lucena (Córdoba), el 21 de Juny de 1805.

Va ser un Bandoler del segle XIX, Tempranillo es dedicava a robar als rics per poder ajudar als més pobres. La seva figura va ser molt important mentre visqué i actualment s'ha anat convertint en un mite, tant, que apareix en nombroses cobles, llibres, noveles, biografies, etc. Aquí us deixem alguns exemples:


                                
                              

La llegenda: 

José María “ el Tempranillo” es va criar a Jauja (Córdova) en la  família d’adopció Hinojosa Cobacho. Aquesta família era de procedència molt humil. José María mai va poder anar a l’escola i de la mateixa manera que els seus pares va començar a treballar al camp  procurant mantenir la seva família en uns anys molt difícils. Quan tenia 11 anys els seu pare va morir d'un tret, en un principi es va suposar que la mort fou accidental, però anys més tard va conèixer qui va ser l'assassí del seu pare, un ric de la zona.

Tot va començar quan a la dècada dels 1820 un 29 de Setembre durant la celebració de la Romería de San Miguel enmig d’una baralla José María va matar a l'assassí del seu pare. En aquella època l’assassinat estava castigat amb la mort, per aquest motiu va decidir fugir.

Retrat de José María
A partir d’aquell moment i tot i ser molt jove, va començar a robar per sobreviure i el bandolerisme es va convertir en la seva forma de vida.


Ara bé, tot i ser un bandoler el Tempranillo sempre que podia rebutjava la violència i aplicava tècniques de saqueig innovadores per la seva època com per exemple el cobrament de tributs al viatges que passaven per les terres on residien els bandolers. Aquest pagament garantía als viatgers poder tenir un viatge segur, sense atracaments ni assalts. 

Els anys compresos entre el 1.828 i el 1.832 van ser els anys amb més activitat bandolera. Les autoritats intentaven amb tots els esforços atrapar el Trempanillo però aquest escapava un cop rere un altre fins el punt que es va arribar a oferir diners per qui pogués atrapar-lo. Durant aquella època vivien moments complicats per les males polítiques de l’absolutista Fernando VII, hi va haver alguns pronunciaments militar encontra del règim i José María va participar en dos d’ells. A més a més, en aquells moments el camp andalús va viure una època de gran inseguretat ciutadana i això encara va facilitar el increment d’activitats bandoleres a la zona.

Retrat de Felip VII

Théophide Gautier al 1840 descrivia els viatges per terres Andaluses com:

"Un viatge per Espanya es encara quelcom perillós i romàntic. S'ha de tenir valor, paciència i força. A cada pas s'arrisca la vida per  la falta de gènere, la falta de coses indispensables per la vida, pels perill dels camins quasi inaccessibles si no ets andalús. Hi fa una calor infernal, un sol capaç de desfer-te el crani. A més a més, t'has d'enfrontar amb lladres, posadors, gent brivalls, gent poc honrada en general. El perill us envolta, us persegueix i només sentiu històries terribles i misterioses."

El monarca Felip VII al veure que no podia acabar amb el bandoler va decidir unir-s'hi per treballar junts. Així va ser com va rebre l'indult (el perdó per tots els seus actes criminals) a canvi de treballar pel monarca. No només va concedir aquest perdó al Tempranillo sinó que també se'n van beneficiar els altres bandolers que treballaven amb ell i van crear el " Franc de protecció i seguretat pública d'Andalusia que s'encarreguen de perseguir i atrapar saquejadors, lladres en general bandolers. 


Només un any després, el 22 de Setembre de 1833, José María " El Tempranillo" va morir a mans d'un altre bandoler el "Barberillo" aquest el va ferir de mort i morir prop de la serra de Camorra al costat de la població d'Alameda on fou enterrat.


Encara avui en dia podem visitar la tomba del llegendari bandoler al pati interior de l'església d'Alameda.
La tomba del Tempranillo a Alameda



El Tempranillo i el bandolerisme romànic:


A Andalusia trobem un dels indrets on el fenomen del bandolerisme va ser més important d'Espanya. En trobem per tot el territori especialment en aquells llocs on les autoritats estaven més relaxades i que estaven més allunyats dels centres de poder.
Sovint eren homes que robaven, extorsionaven, mataven i s'amagaven enmig dels camps, muntanyes, boscos per sobreviure. 


A través del següent vídeo ens podem acostar una mica més al fenomen del bandolerisme a Andalusia tot repassant els pasos del personatge més important, el Tempranillo.


Vídeo sobre el Tempranillo editat per el museu del Bandolerisme romàntic de Jauja. 






I a Catalunya, hi havia bandolers?


Si i tant! a Catalunya durant un temps hi va haver molts bandolers. Va ser més aviat que Andalusia, a Catalunya l'epoca en què més acció bandolera hi va haver va ser a finals del segle XVI, principis del segle XVII. Alguns dels bandolers de l'epoca s'han convertit en llegendes com Perot o Serrallonga, d'aquest últim fins i tot s'ha fet una película aquests últims anys.
si us interessa seguir la pista dels bandolers catalans us suggerim algunes pàgines:


Històries de Catalunya: Trobereu una petita introducció als bandolers Catalans, us servirà per anar obrint boca!


El bandolerisme Català: En aquest document trobareu més informació sobre les consequències del bandolerisme i informació d'un dels bandolers catalans més importants, Serrallonga


Serrallonga la película: En aquest enllaç trobareu informació i els videos (separats en dos capitols de la minisèrie/película que va produïr TV3). Us animem a veure-la per conèixer més sobre aquest històric personatge




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada