Situada també al nord de la comarca d’Antequera, a 73 kilòmetres de la ciutat de Màlaga, 125 km de Granada, 144 km de Sevilla, i a 109 km de Cordova.
Una visita per Alameda:
Situació geogràfica:
La regió d’Antequera està situada a una latitud de 37º 20’ i una longitud de -4º 65’. Està a 430m d’altitud sobre el mar i a una 73 km de Màlaga, la capital.
Població:
Clima:
La temperatura mitjana anual és de 16º. Durant l’any aquesta població té 2.700 hores de sol.
Aquesta regió té una precipitació anuals de 610l/m2, tot i que es concentren principalment en els mesos d’hivern, primavera i tardor. Amb períodes de llargues sequeres durant l’estiu.
 |
Promig de dies de pluja al més i d’hores de sol al dia
|
Naturalesa:
Alameda, el poble més al nord de la província de Malaga, s’exten sobre una esplanada en la que només unes petites elevacions, com són la Sierra de la Camorra, o piedra tortuga, trenquen l’horitzontalitat d’un paisatge en el que abunda l’olivar.
És el paisatge fronterer entre la depressió d’Antequera i els camps de Córdoba i Sevilla el terme municipal s’endinsa en aquestes poblacions per mitjà dels nombrosos tàlvegs i barrancs que donen al riu Genil.
| Vinyers a Alameda |
 |
| Flamencs a la llacuna de la Ratosa |
Gastronomia
La gastronomia ve determinada pels productes que es cultiven en aquelles terres, amb una especial predomini de l’oli d’oliva i la farina.
Plats típics:
- Arròs amb conill o llebre.
- Dolços: “Pestiños”, rosques, “mostachones”, magdalenes, “mantecados” artesanals.
- Migas: estan fetes a base de pa i farina i s’hi afegeix all, xoriç i “morcilla”.
- Porra antequerana: és el plat més conegut. S’elabora a base de pa, tomàquet, oli d’oliva, sal, all i pebre. Tot queda ben barrejat i dona com a resultat una salsa de color vermellós a la que se li afegeix pernil salat, pebrot verd, tomàquet natural, tonyina i ous durs.
 |
| Porra antequerana |
- Sopaipas: Son una espècie de galetes salades que s’acostumen a prendre els dies festius per acompanyar els esmorzars.
 |
| Sopaipas |
Artesania:
Actualment encara podem trobar professions artesanes tant antigues com la fabricació d'articles d'espart, mobles de fusta i cadires d'anea.
Festes tradicionals:
La Candelària es celebra el 2 de febrer. Els veïns encenen focs a diverses parts del pobre amb l’excusa d’escalfar-se i es troben per consumir productes típics de la terra.
La Setmana Santa, com en la majoria de pobres Andalusos aquestes dates són dies molt especials en què la majoria d’habitants participen en les processons.
La Romeria de Sant Isidre es celebra el 15 de Maig. Durant aquesta festa es fa un concurs de decoració dels carrers que casi sempre es fa a partir de motius florals. També es fa la romeria en què hi ha carrosses molt adornades que un cop acabat el concurs es destrueixen pel veïns.
La Feria es celebra el mes d’Agost. En aquesta festa trobem casetes tradicionals andaluses on es canta, es balla i es consumeixen productes típics de la gastronomia local. La música i els ritmes més actuals es barregen amb la tradicional manifestació flamenca andalusa.
El Certamen de Cantautors és un esdeveniment en què es donen a conèixer autors poc coneguts.
Curiositats
- Una tradició entre el jovent, és fer una “novatada” a amics i coneguts que visiten per primera vegada el poble. Consisteix amb mullar-los amb l’aigua de la plaça com si d’un bateig es tractes.
- Si vas conduint per la carretera vés en compte! pots trobar centenars de conills a la carretera!
- Antigament quan els nens/es petits anaven a jugar a davant de l'esglesia, els més grans els hi tenien totalment prohibit trepitjar la llàpida que hi ha al terra del tempranillo.
